Quan parlem de lideratge, clima emocional i acompanyament de l’equip o de l'aula, el grau d’autoconeixement de la persona que lidera/acompanya és determinant. I aquest autoconeixement passa per entendre el propi caràcter: la manera de ser i de sentir que es va forjar en la infància per supervivència i adaptació.

Molts líders adquireixen les seves habilitats de manera intuïtiva i inconscient. No obstant això, aquest inconscient es nodreix de la biografia personal i professional de cadascú, i, per tant, del passat. Liderem des d’allò que vam aprendre i interioritzar en la infància, ja sigui imitant els models que ens van envoltar (mares, pares, educadors, primers caps) o fent justament el contrari per reacció. I, com que aquestes estratègies ens van servir per sobreviure, les repetim de manera automàtica sense preguntar-nos si encara ens resulten efectives en el nostre lideratge actual.

Quan parlo de lideratge, no em refereixo només a guiar un grup, una família o un projecte. Parlo d'acompanyar(-se), escoltar(-se), dirigir(-se), sentir(-se) i decidir(-se). És aquest "se", el procés d’autoconeixement i autogestió, el que esdevé el primer i principal camí a recórrer. És precisament el recorregut interior el que valida i dona la força per projectar-se cap enfora, cap al grup, l'equip o el projecte.